14/12/2018 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall

Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

Notícies

logotip Ajuntament de València

Divendres 3 de Juliol de 2009

CULTURA


JORGE BELLVER I VICENTE IGUAL PRESIDIXEN LA INAUGURACIÓ D'UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA INTERIOR DE VALÈNCIA ELABORAT PER LUIS FERRERES SOLER EN 1892

Dos grans avingudes travessaven València de nord a sud i d'est a oest. Estava clarament inspirat en iniciatives semblants que es van escometre en ciutats com París

Si s'haguera executat el projecte de reforma interior de València elaborat per l'arquitecte Luis Ferreres Soler en 1892, hui la nostra ciutat estaria travessada per dos grans avingudes que la recorrerien una de nord a sud i una altra d'est a oest. Dos grans avingudes que s'encreuarien en el cor de València, en la mateixa plaça del Collado, que unirien Russafa amb el pont de Sant Josep i el pont del Reial amb Guillem de Castro..

Els valencians tenen la possibilitat d'acostar-se a eixa històrica proposta urbanística que no va arribar a executar-se per distints motius, econòmics però també tècnics, que es mostra en forma d'exposició en la sala Hipòstila, que ha sigut inaugurada pels regidors Vicente Igual, responsable de Patrimoni historicoartístic, i Jorge Bellver, delegat d'Urbanisme.

L'origen d'esta exposició sobre una proposta de reforma urbanística que mai va ser, inspirada en les que van tindre lloc en altres ciutats com París, Granada o Barcelona, ho trobem en els documents localitzats l'any 2006 en l'Arxiu Històric Municipal pels que, a la fi, han sigut comissàries de l'exposició “Una altra lectura de la reforma interior. Entorn del projecte de Luis Ferreres”: Marta García Pastor i Rosario Casao.

Ambdós són funcionàries de l'Ajuntament de València (una exercix com a arquitecta, l'altra com a tècnic d'administració general en l'Àrea d'Urbanisme), circumstància que ha sigut posada de manifest en la seua intervenció pel delegat d'Urbanisme, Jorge Bellver. Ha destacat que dos persones que tenen la seua vida professional dedicada a l'Ajuntament, han emprat el seu temps lliure a estudiar i investigar la valuosa documentació trobada sobre un assumpte de tant d'interés com el projecte elaborat per Luis Ferreres Soler que, curiosament, també havia exercit com a arquitecte municipal, encara que ja no ho era en 1892 quan va elaborar esta proposta. “És una reforma molt interessant i representativa d'una època, amb una modernitat semblant a la d'altres projectes de reforma per a ciutats com París o Barcelona”, segons ha destacat Marta García Pastor.

Segons pareix va ser el Govern Central qui va desestimar la viabilitat d'un projecte l'execució de la qual suposava una inversió de 67 milions de pessetes en un moment històric en què el pressupost municipal a penes era de 5 milions de pessetes. Inicialment es va pensar a obtindre de la seua execució uns ingressos de 25 milions, i que els 40 restants quedaren com a dèficit que poguera ser amortitzat per la iniciativa privada, però El Govern Central volia seguretat que es podia executar, i al final la proposta va quedar definitivament frustrada.

El traçat d'origen àrab d'una ciutat com València, molt diferent del de París, va ser una causa afegida perquè no s'escometera la Reforma Interior proposada per Luis Ferreres, objecte ara d'una exposició que haguera sigut impossible sense l'ambiciós i llarg treball de les investigadores i funcionàries municipals Rosario Casao i Marta García Pastor.

Es dóna la circumstància que la inauguració d'esta exposició que romandrà en el Museu d'Història de València (sala Hipòstila) fins al pròxim 4 d'octubre, ha coincidit amb la celebració a València del congrés dels arquitectes espanyols. Potser per això en l'acte inaugural han abundat els professionals de l'arquitectura, entre ells Luis Sendra Mengual, comissari del congrés d'arquitectes i president del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València.

Tant Jorge Bellver com Vicente Igual han ressaltat la importància històrica del projecte de Luis Ferreres, una valuosa documentació l'estudi de la qual –en opinió del delegat d'Urbanisme- suposa un valuós pas en matèria d'investigació històrica sobre l'urbanisme de la ciutat i sobre les diferents formes d'executar-ho. “Els que gestionem l'urbanisme tendim a pensar que tot naix i tot mor amb nosaltres. Per això esta exposició suposa una certa dosi d'humilitat, al descobrir que en els albors del nou urbanisme ja hi havia gent que estava pensant en el mateix que nosaltres i tenia idèntics problemes”.

El responsable de l'urbanisme municipal ha conclòs la seua intervenció ressaltant que “el treball a què ens dediquem els que gestionem l'urbanisme ha d'estar sempre dirigit que els nostres fills reben una ciutat millor”.

Per la seua banda, el responsable del Patrimoni historicoartístic Municipal, Vicente Igual, ha començat afirmant que “els arquitectes eren llestos llavors i ara. Canvien els mitjans i la tecnologia, però l'objectiu és semblant”. Igual ha donat les gràcies a totes les persones que han contribuït a culminar l'estudi sobre la reforma interior de Luis Ferreres “en una magnífica exposició que és fruit de la coordinació entre les Delegacions de Cultura i Urbanisme”.

S'ha referit, a continuació, a l'excel·lent conservació dels plans i documents trobats en l'Arxiu Històric Municipal, i al trasllat de tal Arxiu al Palau de Cervelló, al mateix temps que ha expressat la seua confiança en què noves investigacions “puguen continuar aportant a la societat un coneixement de la ciutat a vegades dormit”.

Les comissàries de l'exposició han ressaltat alguns vestigis i conseqüències d'este gran projecte de reforma que no va arribar a executar-se, com l'avinguda de l'Oest, el traçat de les quals va quedar finalment interromput, o les grans vies. “En el segle XIX tenia sentit que el tràfic travessara el centre de les ciutats, però va deixar de tindre-ho en el segle XX”.

Ha destacat la qualitat com a arquitecte de Luis Ferreres Soler, autor, entre altres edificis, de l'hotel Reina Victòria o de l'antic escorxador convertit hui en el Centre Esportiu Cultural La Petxina.

Marta Pastor ha ressenyat que, des de l'any 1850, la ciutat de València estava intentant reordenar-se i connectar els eixamplaments amb el centre de la ciutat, per la qual cosa urgia la redacció d'un primer Pla de Reforma Interior Global. “Quan ho trobem en l'Arxiu Històric Municipal, sabíem el que buscàvem i ho vam reconéixer immediatament”.

Amb motiu de l'exposició que pot contemplar-se en el Museu d'Història de València, s'ha elaborat un magnífic catàleg que explica i il·lustra el contingut i objectius d'esta primera Reforma Interior frustrada de la ciutat de València concebuda a imatge i semblança de què va tindre lloc en la ciutat de París.”El projecte no es va executar. D'haver-ho fet, haguera canviat radicalment l'aspecte del cor de la nostra ciutat, desapareixent sens dubte algunes construccions històriques per a ser substituïdes per esvelts edificis d'estil eclèctic o modernista”.



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI