22/09/2019 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall

HISTÒRIA

ÈPOCA MUSULMANA

 [Foto 4] Restes d'un molí hidràulic del segle X descobert en una excavació al costat del portal Nou. La seua aparició prova l'existència d'una primitiva horta almenys des d'inicis del període califal.

Després de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tònica anterior, la primera etapa de domini musulmà constituïx un període fosc per a València (Balansiya en les fonts àrabs), del qual a penes tenim referències. Una d'estes ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —Primer emir de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i els costums dels seus habitants.

|
 [Foto 5] Torre de la muralla musulmana del segle XI que s'alça al costat de la plaça de l'Àngel.

A l’època califal Balansiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del Carme (Foto 4) i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

Però el verdader auge de la ciutat va començar després de la caiguda del califat de Còrdova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una sèrie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de València. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s’hi va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carme (Foto 5). Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge experimentat per la ciutat en este moment.

A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cid es va fer amb el control de València, la qual va romandre a mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almoràvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.

|
 [Foto 6] La presa de València per Jaume I en una pintura mural del castell d'Alcanyís.

La decadència del poder almoràvit va coincidir amb l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que governaren la península a partir del 1145. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanis, el Rei Llop, monarca de València i Múrcia, però finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171.

Durant les primeres dècades del segle XIII la ciutat es va refortificar davant la imminència de l'avanç aragonés. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa rodejada per una feraç horta. (Foto 6)

La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià.

|




Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI