03/05/2016 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall

INFOCIUTAT

MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA


Sala 4.

HORARI:

De dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 h.
Dilluns, tancat.

Tancat els dies 1 de gener i 25 de desembre.

Entrada gratuïta.

|

El Museu de Belles Arts de València és el referent museístic més important de la Comunitat Valenciana. Des de la seua obertura en 1839 fins al moment actual, han transcorregut quasi dos segles, en els que ha sigut testimoni de nombrosos avatars units a l’esdevindre històric de la ciutat de València. Fonamentalment les seues col·leccions artístiques estan formades per una gran pinacoteca, amb obres de Jacomart, Joan Reixach, Paolo de San Leocadio, Joan de Joanes, Francisco Ribalta, Jerónimo Jacinto de Espinosa, José de Ribera, Diego Velázquez, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco de Goya, Vicente López, Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, Antonio Muñoz Degrain i Cecilio Pla. També disposa d’un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d’escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics, fotografies i arts decoratives.

L’origen del Museu està relacionat amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que va veure aprovats els seus estatuts pel rei Carlos III en 1768. En el si de la dita corporació es va reunir un xicotet nucli d’obres amb les donacions de mestres i alumnes, el conjunt de les quals es convertiria en la primera aportació important del futur museu. En 1812, amb l’ocupació francesa de València, el mariscal Luis Gabriel Suchet, volent atraure a la causa napoleònica a les corporacions més influents de la ciutat, va expressar la seua voluntat de formar un museu amb les pintures, escultures, medalles i llibres requisats als convents de regulars. Recobrada la pau i restablit el govern nacional en 1813, les obres d’art van ser tornades als seus respectius llocs d’origen. L’impuls definitiu per a la creació del Museu va vindre donat per les mesures desamortitzadores de 1835 1837-que van propiciar la formació de museus provincials de Belles Arts amb les obres d’art confiscades als convents suprimits. Les obres van passar primer a l’edifici del Tremp i després al convent del Carme Calçat per a donar cabuda al nou museu, que finalment va obrir les seues portes al públic el 5 d’octubre de 1839. L’any 1936, amb la Guerra Civil, el Museu va ser desmuntat i utilitzat com a magatzem del Tresor Artístic, traslladant part dels seus fons a Madrid. Al final de la guerra, i com a conseqüència de l’estat ruïnós de l’edifici, es va decidir traslladar el Museu al Col·legi Seminari de Sant Pius V, actual seu del Museu de Belles Arts de València.

ARQUITECTURA
El Col·legi de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts i seu de la Reial Acadèmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Juan Tomás de Rocabertí per a formació de sacerdots. Projectat per Juan Pérez Castiel en 1683, la seua execució es va demorar fins ben entrat el segle XVIII. Està compost per dos parts: el col·legi i el temple. El primer és de planta quadrangular disposat al voltant d'un claustre, i les seues dos torres en la fatxada sobre el Túria li donen un cert aspecte d'alcazar, com era freqüent llavors en els monestirs i en certs palaus de la ciutat. En esta fatxada destaca l'encoixinat dels cantons en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i corbs que coronen les finestres, les cornises i les rematades de pitxers i globus.

Palacio de San Pío V

El temple s'adossa a este rectangle amb la seua planta octogonal i la seua gran cúpula de vidriat blau, reconstruïda després d'haver sigut derrocada en 1925. Cal destacar també la seua fatxada, obra de José Mínguez amb dos pisos, pilastres en ressalt i un frontó curvilini que la remata, tot això se situa en el pas del barroc al neoclassicisme.

Entre 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficència, i en 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a magatzem de provisions de l'exèrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar.

Després del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts. Les seues col·leccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més importants del país, i obres de Joan de Joanes, Ribera, Velázquez, Goya, Pinazo o Sorolla entre altres insignes artistes.

|
Mes informació sobre accesibilitat Mes informació sobre accesibilitat


Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI