INFOCIUTAT

JARDINS DEL REIAL - JARDINS DE VIVERS

• SAN PÍO V, s/n
• 46010 VALENCIA
• Telèfon: 96.352.54.78 Ext.4304

HORARI: Tots els dies de 8:00 hores a la posta de sol.

OBSERVACIONS: Entrada gratuïta.

PARC DE TRÀFIC: Grups, col·legis, etc. concertar cita en el telèfon i fax 96.146.17.52..
TREN (Recorre Vivers): De dilluns a diumenge d'11:00 a 14:30 i de 16:00 a 20:00 hores, telèfon: 619.76.30.10.

HISTÒRIA:
El preclar llinatge històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un altre tipus que realcen el seu entorn, ho convertixen en el més notable de la ciutat.

A més de l'extens jardí, existia ja en el segle XV una important col·lecció zoològica, precedent per tant del parc zoològic instal·lat fins al mes de juliol de 2007 en els mateixos vivers municipals. Esta altra denominació amb què es coneix als Jardins del Real procedix de l'horta del Vivel, per la llacuna o viver que els regava, però s'utilitza en realitat des que en 1903 este parc va ser donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertangut a la Diputació Provincial, organisme a què havia sigut cedida la propietat dels Jardins del Real pel Real Patrimoni en 1869. La seua utilització com a viver està documentada ja en 1560, data en què Felip II va disposar li anessen remesos del Màstic del Real de València infinitat de tarongers i llimeres així com més de quatre mil plantes florals per a embelliment dels jardins del seu Palau d'Aranjuez.

En 1810, i amb motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser enterament derrocat per presumptes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'Arxiu del Regne. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En 1814 el capità general de València, el senyor Francisco Javier Elio, va ordenar amuntonar les runes del derrocat palau reial i va formar amb ells dos xicotets monticles que va rodejar de massissos sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el segle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits amb andanes, emparrats, fonts, massissos, umbracles, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etcètera.

En els últims anys s'han realitzat importants obres d'ampliació i millora, guanyant-se moltes hectàrees de terreny per la zona nord al propi temps que el sector cridat de la "roserar" havia sigut objecte d'una important transformació, adaptant-ho al tipus de jardí paisatgístic entapissat de gespa.

Del numere grup d'estàtues destaca el de les quatre estacions encarnades per les figures mitològiques de Venus, Diana, Apol·lo i Cronos, llaurades en marbre blanc per l'escultor barroc Genovés Jacobo Ponazanelli i que, com altres seues instal·lades en la glorieta, procedixen de l'hort del canonge Pontons. No lluny d'on se situen aquelles estàtues, junt amb la gran gàbia de pardals construïda en 1933, s'alça l'estàtua de Flora, també de marbre blanc i semblants característiques a les anteriors.

Sobre el solar del seu sector més antic s'alçava la quinta de recreació Omunya crida Rahal, manada construir en el segle XI pel ReI Moro Abd al-Aziz, i que El senyor Jaime el conquistador va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després cridat del Real, reedificat en els temps de Pere IV, es van allotjar Juan I, Martín L'Humà, Alfons el Magnànim i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre altres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van allotjar també en este palau Carles I, Felip II i Felip III, en les bodes de la qual amb Margarita d'Àustria va servir de marc admirable.

A l'altre costat del caminen central i servint de fons a un clàssic parterre s'erigix la bella estàtua de marbre titulada "despertar" firmada per Juliol Benlloch en 1916, revalora l'entorn d'esta estimable escultura el poètic safareig i la pèrgola en hemicicle sostinguda per vint columnes jòniques.

Junt amb un dels declivis de les "muntanyetes d'Elio" alçara sobre senzill pedestal decorat amb les armes de València i el "Rat Penat", en bronze, el bust de Constentu Llombart (Carmelo Navarro Llombart), el seu autor va ser el llorejat poeta Ramón Andrés Cabrelles, fervorós "Ratpenatista", i la data de la seua inauguració, juliol e 1928, porta la inscripció següent: "Tot s'ho mereix València. Per a València tot. Fon són lema".

unt amb un dels declivis de les "muntanyetes d'Elio" alçara sobre senzill pedestal decorat amb les armes de València i el "Rat Penat", en bronze, el bust de Constentu Llombart (Carmelo Navarro Llombart), el seu autor va ser el llorejat poeta Ramón Andrés Cabrelles, fervorós "Ratpenatista", i la data de la seua inauguració, juliol e 1928, porta la inscripció següent: "Tot s'ho mereix València. Per a València tot. Fon són lema".

No lluny, en uns dels encreuaments de les andanes, es troba una fontana-assortidor decorada amb un bust de la Dama d'Elx que reproduïx en versió quelcom lliure l'original del Museu Arqueològic Nacional.

Ja pròxim la porta principal dels vivers es troba emplaçat el monument dedicat al canonge El senyor Roque Chabas. El bust en pedra descansa sobre un pedestal en forma de columna de tall jònic sobre el fust del qual estriat realcen les seues gràcils siluetes en relleu tres vestals de cos sencer, sostenint la central una cartel·la amb la dedicatòria "València al seu historiador D. Roque Chabas", i les altres dos amb un llibre i un medalló, al·legories, tal vegada, de la història i l'arqueologia, ciències a què va consagrar la seua vida el docte arxiver de la Catedral valentina. Tan interessant monument és obra de José Arnal i va ser inaugurat el dia 18 de maig de 1929.

Del mateix Arnal, i no lluny de l'anterior monument, però a l'altre costat del passeig central, s'alça el monument dedicat al poeta Vicente W. Querol, inaugurat el 27 de juliol de 1932. El monument alçat sobre un safareig, està constituït pel bust de bronze de l'inspirat poeta valencià, damunt del corresponent pedestal de pedra, servint de fons un alt basament sobre el qual consistixen, semigenuflexas, les figures al·legòriques, en pedra, de la poesia, tocant una cítara, i el treball, la mà dreta del qual descansa sobre un pesat martell. La part posterior d'este frontispici es decora amb un baix relleu en què es representa una nimfa amb colom e unfolio, símbol tal vegada de la constància.

Prop d'este monument, i en uns altres dels encreuaments de les andanes, es troba un quiosc habilitat com a capella en l'interior del qual apareix la imatge de Sant Fiacre, patró dels jardiners, escultura en fusta tallada per la gúbia de José Esteve Edo, la suau policromia de la qual mat harmonitza amb l'estilització dels seus trets.

En l'esplanada crida de la "Roserar", limitada per la frondosa arbreda dels passejos, la reixa exterior, el jardí neoclàssic del Museu de Belles Arts i l'estany-cascada, contracta sobre la verda gespa i l'exuberant nota colorista de les flors, el bronze de les dos "mosses del cànter" de Salvador Octavio Vicent, d'un classicisme molt "mediterrani", i el també nu femení de José Esteve Edo, escultura reclinada sobre la gespa i que és un estudi anatòmic de gran força plàstica.

Frendisca a l'entrada del jardí neoclàssic del Museu de Belles Arts ennoblix tan bella perspectiva la font de marbre rosa i gris procedent del monestir de Valldigna, constituïda per una tassa de bonic perfil, plat amb quatre canelles en forma de mascarons i un pinacle-assortidor decorat en la seua base amb altres tantes caps de monstres marins. Sobre esta rematada es llig la data 1835 i "Valldigna".

Franqueja el veí jardí neoclàssic del Museu la portada procedent de l'antiga col·legiata de sant Bartomeu, d'estil barroc "esclafat". Consta de dos cossos, figurant en l'entaulament un cor en relleu travessat per dos fletxes i l'any 1687. Tal entaulament consistix sobre dos permòdols i sustenta al seu torn una fornícula amb venera en la que es troba la imatge de Sant Bartomeu; en els extrems d'este entaulament apareixen dos obeliscos. Sobre el paviment de cudol en què s'assenta esta portada, figura la data 1952, any en què va ser reconstruïda.

En el propi jardí, poblat de ciprers i llorers i adornat amb tanques de retallat boix i murta, es troba reconstruïda la senyorial portada plateresca del Palau dels Ducs de Manes, facilitada a este efecte pel Museu, el seu propietari, traslladada des del seu antic emplaçament del carrer d'Avellanes. Són molt característics d'esta portada els dos sostenidors amb claves, popularment cridats "porrots" que flanquegen, a l'un i l'altre costat, el timbre heràldic dels ducs. Les columnes estriades, els medallons de les eixutes i els adorns i relleus de l'arc de mig punt exemplifiquen un dels detalls arquitectònics més purs de l'estil renaixentista a València.

A poc metres de distància es troba una altra portada senyorial procedent del derrocat Palau dels Comtes de l'Alcúdia o dels Moroder, en la plaça de Tetuan i que acusa, pel seu estil, ser de mitjan del segle XVIII.

A l'altre costat de l'edifici del restaurant "Vivers", construït per l'arquitecte Luis Gai Ramos i el saló principal del qual es decora amb uns murals de "monjales" (derrado), roman "in situ" l'alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l'arquitectura rural valenciana.

No lluny d'este bell paratge es troba dos de les millors estàtues d'ús jardins del real, ambdós de José Caputxa, la titulada "Ídol" i "nu de dona" també cal fer menció estacada del "Diògenes" de Virgili Sanchis i de l'escultura titulada "El bany", de Ramón Mateu.

Sobrepassant ja l'avinguda recaient al passeig de Blasco Ibáñez existixen també altres monuments més o menys recents. Així el dedicat, per l'Associació Valenciana de sordmuts, "a l'il·lustre benedictí espanyol Fra Pedro Ponce de Lleó (1520-1584), inventor del mètode oral per a l'ensenyança del sordmut", com així resa la inscripció gravada sobre el pedestal en què descansa el bust de tal religiós, fos en bronze per Octavio Vicent i inaugurat el 25 de maig de 1951.

A l'entrada del parc infantil es troba el monument dedicat a Walt Disney, que reproduïx una de les més conegudes creacions d'este dibuixant cinematogràfic de fama universal, segons pareix nascut en aigües espanyoles, obra de l'escultor valencià Vicente Genoll. La data de la seua dedicació, març de 1968.

En terrenys de la nova ampliació dels vivers se situa el monument dedicat al franciscà P. Fullana, insigne filòleg de la llengua valenciana, el bust del qual en bronze, obra de Rafael d'Orellano, va ser oferit pel Grup d'Acció Valencianista el 11 de novembre de 1978.

Tancava la perspectiva d'esta ampliació, pel costat nord, el colossal pavelló municipal de la Fira De Juliol que, inaugurat en 1926 per al seu emplaçament cada any en l'Albereda, va ser reaprofitat ara com a instal·lació permanent per a concerts. El seu disseny es deu al decorador Carlos cortina i es componia de tes cossos de planta circular i independent, units per quatre entrepilastres de vidre policromat, conjunt que baixava sobre una terrassa o plataforma de 14 per 33 metres, sostinguda per pilastres, i a la que donaven accés dos escalinates disposades en sentit longitudinal. Els citats tres cossos es cobrien per sengles cúpules quelcom peraltades, lleugerament major la central, que aconseguia una altura de 23 metres i un diàmetre de 14. Tota esta complicada màquina era de fusta i fàcilment desmuntable no podent dissimular el gust "revival" i quelcom decadent de l'època en què es va construir.

En terrenys de la pròpia esplanada s'han reconstruït dos típiques barraques valencianes, rodejades exprofés d'un retall d'horta oportunament plantat en el seu entorn.

Circumda l'extens recinte dels Jardins del Real una sòbria reixa de ferro forjat sostinguda per sòcol i pilars, de pedra o rajola, tots rematats per bells pinacles de pedra. La part primitiva de reixa va ser traslladada en 1926 del jardí de la glorieta, a on s'havia instal·lat en 1860. El tram de la portada principal més sumptuós, posseïx un fort caràcter romàntic. Citant Sarthou fem constar que en els vivers municipals s'han aclimatat una col·lecció extraordinària de begònies, cactus, clavells i altres espècies florals; quentias, ficus, araucàries, pinsaps, ciprers, falagueres, agreuges, figueres de pala, azalees, rododèndrons, cocos, dracenas, extralixis, colocàsies, paudanes, palmeres, mauritanicas, plàtans americans, etcètera.